diumenge, 5 de juny de 2011

Anem a poc a poc perquè anem lluny

"Paciència, no desesperem. L’organització és complexa, però poc a poc anirem donant passos i millorant-la. Si tots i totes hi posem ganes i il·lusió. Si recordem que estem construint quelcom nou i millor. Si deixem de banda el nostre ego i les nostres divisions i diferències. Si aprenem a respectar i a valorar la veu dels altres. Anem poc a poc perquè no hi ha ningú entre nosaltres que tingui més poder, més veu o més capacitat de decisió. Ningú que mani. I, sí, això seria més fàcil. Però la historia ens ha demostrat que no funciona. Quantes vegades havíem somiat, des dels moviments socials, que la gent s’unís a pensar, debatre i decidir. I ja està passant. Ara i aquí. I això ja és molt, però amb això no basta. A plaça Catalunya em van dir “estem millor organitzats del que sembla, però menys del que deuríem”. Anem a poc a poc perquè estem aprenent. Perquè mai ens han ensenyat, després de tants anys d’escola, a participar en igualtat, a escoltar, a parlar en públic, a respectar i a ser crítics. No, ens han ensenyat a obeir i a callar. Anem a poc a poc perquè comencem de zero, perquè volem el canvi. I el canvi comença en nosaltres mateixes."

Isis Sainz Planas

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada